Si busques una paraula amb el cercador google, el més habitual és que et porti fins a la definició de la Viquipèdia, la ciberenciclopèdia per excel·lència que han redactat ciutadans de tot el món en diversos idiomes. Un document de consulta, ràpid, senzill, però de credibilitat dubtosa. La informació que dóna sempre cal contrastar-la amb una altra font i l’Enciclopèdia Catalana podria ser aquest pilar.
“La Gran Enciclopèdia Catalana”, que va néixer en format paper el 1965 i que podíem trobar a internet en edició de pagament, ha fet el tercer salt amb un format de consulta en xarxa gratuïta —sí, debades— i un nom més curt: Enciclopèdia.cat. El nou domini substitueix l’anterior, de pagament, en què s’allotjava l’Hiperenciclopèdia.
La versió oberta arrenca amb 270.000 entrades que aspiren a convertir-se en 350.000 aquesta primavera. El 2010, es preveu que contindrà 575.000 entrades, 50.000 fotografies, 2.000 dibuixos, 1.500 vídeos, 2.000 mapes, 250.000 connexions hipertextuals internes i 30.000 externes. Quatre redactors s’hi dedicaran en cos i ànima, per renovar fins el 40% dels documents actuals, una actualització que ha arrencat amb “Kosovo”.
El projecte té per objectiu principal divulgar la cultura i la llengua catalanes, i es finança a través d’acords de publicació, patrocinis i publicitat, informava el president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, Albert Pèlach. L’Enciclopèdia ofereix també l’accés al Diccionari de la Llengua Catalana i a l’Encyclopaedia, un botó de recerca de termes catalans en anglès.
