Al Setembre del 2008 els Travis van treure el seu 6e. disc, titulat Ode To J. Smith i gravat i composat en tan sols 7 setmanes.
Després de la trilogia formada per The man Who, The Invisible band i The boy with no name, la banda escocesa ha trencat amb el seu passat i ara es decanta per una vessant més rockera que recorda, en certa mesura, als seus inicis. 11 cançons on predominen les guitarres i els sons contundents encara que en alguns moments sí es poden veure petites espurnes del conegut “so Travis”, tant per tant, continua sent la mateixa formació.
El disc obre amb Chineses Blues, potser una de les millors cançons del àlbum i és aquí on l’oient rep el primer impacte, guitarres potents i ritmes més propers al rock que al pop omplen de vitalitat el nou so Travis. A continuació, arriba J. Smith, primer single del disc, una cançó què a la seva meitat guarda una sorpresa que et transporta als gloriosos moments de la URSS i els seus potents cors.
Però no tot son demostracions de força, un cop arribem a la meitat del disc, la tempesta deixa pas a la calma, encara que només sigui en sentit metafòric, i les cançons recuperen l’estil de les sobradament conegudes Turn o Side però no per això deixen de transmetre una sensació de profunda renovació. Sigui com sigui, els Travis han trobat la fórmula per continuar fent grans cançons i encara que el seu so característic hagi canviat i sorprès a més d’un seguidor, de ben segur els portarà grans èxits entre els seus seguidors més fidels.
