Després de tres dècades produint música, els britànics Depeche Mode encara són capaços de regalar-nos nous sons, cançons, reflexions i la poderosa veu de David Gahan. I ara ja tenim a les botigues la nova dosi d’electrònica dels de Basildon: Sounds of the Universe.
Estem davant d’un disc que sonorament no és fàcil, d’aquells que no entren a la primera sino que requereixen un parell o tres d’escoltades per començar a calar. De fet no us exagero en confessar que la meva primera reacció al mig minut de Cd va ser d’apagar el reproductor. Però superada la primera aproximació decobrim un treball, que tot i no ser dels millors de la banda ens regala grates sorpreses.
Sobretot la potent Hole to feed, (un tall amb una base que mescla música de videojoc amb una persistent percusió), la contundent Wrong (un single fosc, que es el primer que vam conèixer gràcies a un impactant videoclip), Fragile Tension, In Sympathy (clàssic so Depeche) i Peace. La segona meitat del disc conté els temes més fluixos però també els més experimentals com Spacewalker (tota una atmosfera de so de sintetitzador) o Jezabel.
Noves bases sonores, nous registres vocals i nous temes, que tornen a posar a prova a uns fans gens conformistes que sobretot després de tant de temps agraïm a Depeche Mode que segueixi experimentant i dotant d’ànima a là música electrònica quan tant li falta en altres mostres del gènere.
